La moneda d’Organyà

Per la fira de Sant Andreu de l’any 1566, com cada any, vingueren a Organyà un gran nombre de persones arribades de tots els racons de la nostra comarca. També n’hi havia de la resta de Catalunya, de França, de l’Aragó, del País Valencià i de llocs més llunyans.

Entre aquests s’hi trobaven mestre Antoni, baster d’Oliana¹, Esteve Antibert, ferrer de la mateixa vila i mestre Antoni, sabater d’Arfa. Aquests tres s’hostatjaven a casa d’en Febridor. Esteve Antibert fou l’encarregat d’anar a pagar l’estada i per això mestre Antoni, el baster, li donà set o nou diners d’Organyà. En Febridor no li acceptà cinc dels diners d’Organyà amb els quals volia pagar perquè eren falsos.

La descoberta d’aquesta i altres falsificacions originaren l’obertura d’un procés judicial l’any 1568. Les declaracions dels testimonis i els implicats en aquest expedient són la constància més antiga que tenim de la circulació de la moneda pròpia d’Organyà.

No sabem com acabà el judici: mestre Antoni, el baster d’Oliana, va declarar que els diners falsos els hi havien donat a la fira, de vels, corretges i altres coses que havia venudes. Sabem, però, que el seu propi cunyat, Antoni Oliva, pagès de la mateixa vila va declarar que anys enrera havia vist a casa de mestre Antoni dos motlles de fusta gravats com a peces de dos o de quatre rals. A Oliana es comentava que tan mestre Antoni com el seu germà mestre Francesc, també baster i habitant a la plaça, havien passat diners falsos de Barcelona, de França a Espanya, i els havien fet córrer. En tot cas la gent es meravellava de com, els dos germans, s’havien fet tan rics en tan poc temps.

L’any 1573 s’inicià un nou procés per falsificació de moneda d’Organyà. L’acusat d’aquesta falsificació fou en Joan Riu un francès de vint-i-sis anys, del lloc de Venasc prop d’Avinyó. A l’acusat el tancaren a la presó de Montferrer d’on fugí i en conseqüència no va arribar a ser comdemnat. Els documents del sumari ens permeten conèixer  com es van produir els fets i ens donen una idea dels costums de l’època.

En Joan Riu era serraller i feia temps que havia llogat el local de la vídua Ferrera² on exercia el seu ofici. En aquell temps es produïren una sèrie d’esdeveniments que confirmaren que algú fabricava i feia córrer menuts d’Organyà falsos.

En Francesc Torres baster d’Organyà feu la següent declaració davant del notari Josep Segura: “ …trobant-me lo dilluns de sinquagesma a Santa Fe perquè aquest dia la vila d’Organyà hi acostuma a pujar en processó i s’hi ajunta molta gent perquè s’hi fa caritat. Estant allí en lo prat de la muntanya de dita Santa Fe on acostumen a donar la dita caritat, alguns minyons anaren a l’espluga dita del frare³, allí trobaren moltes estoricadures⁴ de diners que allí se eren fets i amb les dites estoricadures hi havia dos diners nous i falsos d’Organyà, això veié molta gent, los cònsols de dita vila prengueren dits dos diners…”

Per la seva part Pere Codina declarà el següent: “…el diumenge segon dia d’agost⁵ estant jo en la plaça de dita vila d’Organyà vaig veure venir envers dita plaça en Simón Portella cònsol de dita vila i en companyia seva un minyó⁶, dit cònsol Portella essent a la plaça veié que lo cònsol en cap que és en Perot Soldevila se’n anava a missa i ell lo cridà i quan foren junts dit Portella digué:- mireu aquí i digueu després si no us sembla que aquests diners són falsos – i dit Soldevila digué – qui els ha donat – i respon lo dit Portella – en Vicens Balasch los ha donats a aquest minyó – los dits cònsols en Soldevila i en Portella ensems amb lo dit minyó i jo, anàrem a la carnisseria de on dit Balasch és carnisser… quan fórem a la carnisseria los cònsols digueren al dit Balasch que canvies al minyó los dits diners, que no eren bons. Lo Balasch digué que no els hi havia donat i el minyó digué que si que els hi havia donat. El minyó anà prest i tornà amb lo batlle en Febridor, el batlle digué al Balasch que canviés els diners  i que si altra volta ell li en trobava al seu poder el posaria en la sitja⁷, que ja molta gent se’n clamava.”

Jeroni Mingot pagès declarà davant de Miquel Llort, batlle de la vila pel Reverend Capítol de la Seu d’Urgell: “… ma muller trobà un tros de planxa en la cambra que lo serraller que se n’ha anat i lo que avui encara hi és dormien…vaig veure en dita planxa dos o tres diners d’Organyà marcats, la vaig mostrar al serraller i em digué que la hi vengués que la volia per als ceps dels pedrenyals⁸ i li vaig donar per dos o tres diners…”.

Pere Perull pagès de Coll de Nargó, també anomenat Guillemet de Punyes fou interrogat per Miquel Toar cònsol primer de dita vila i pel batlle Joan Sallides als quals declarà: “…estan jo en la botiga de na matrona vídua Farrera, la qual botiga dit serraller tenia llogada, jo hi tenia un pedrenyal per adobar i estan en dita botiga vaig veure un diner d’Organyà sobre de l’enclusa⁹, el qual vaig conèixer clarament que era fals i d’Organyà. Vaig prendre el dit diner que era fet a quatre caires molt mal fargat i vaig dir al serraller d’on era eixit aquell diner que encara no era estoricat. El serraller prengué el diner al moment, el marcà amb el martell sobre l’enclusa i després lo llançà dessobre la fornal¹⁰. Jo vaig dir al serraller que si per ventura li trobaven tindria mals de cap, ell respongué que els cònsols de la vila d’Organyà li havien portat lo cuny¹¹ per adobar i que li donaven dos rals per adobar-lo i que havia marcat aquell diner amb el mateix cuny”.

Finalment, quan Joan Riu fou detingut, el 13 d’agost declarà davant del batlle del vescomtat a Montferrer. En la seva declaració, acusà de la falsificació a l’altre serraller que havia treballat i viscut amb ell durant deu o dotze dies i que com ell mateix era francès i l’anomenaven lo Francimany¹². Segons l’acusat el tal Francimany ja era buscat a la Seu per haver falsificat moneda i marxà d’Organyà amb tres o quatre saquets de moneda falsa de la Seu, de Puigcerdà i d’altres llocs. Acceptà, però, haver mentit a Pere Perull anomenat Guillemet de Punyes, a fi de burlar-se’n, quan li digué que els cònsols de la vila d’Organyà li havien portat los cunys per tal d’adobar-los.

Uns anys més tard es produí un nou cas de falsificació de moneda d’Organyà. Fou l’any 1585 en que un andorrà Simón de Tolse i dos membres d’una família de serrallers anomenats Nicolau i Celdoni Borgonyó¹³, foren acusats d’haver falsificat moneda de la Seu i d’Organyà. En aquesta ocasió els interrogatoris es refereixen a fets ocorreguts a Sant Julià, Oliana i la Seu d’Urgell i en bona part figuren en el treball de Francesc Carreras i Candi, ja esmentat.

La noticia més antiga de l’existència de la moneda pròpia d’Organyà, ens la dóna l’any 1564, Antic Roca en el seu llibre Aritmètica on relaciona les viles i ciutats de Catalunya que a la seva època batien moneda. Organyà figura a la llista, com també hi figuren la Seu d’Urgell i Oliana, d’aquesta darrera vila fins avui no se’n coneix cap exemplar.

Fins fa pocs anys tampoc coneixíem cap exemplar de les monedes batudes a Organyà. Francesc Carreras i Candi explica en la seva obra que “ a despit de les moltes indagacions per nosaltres portades a terme en la pròpia població durant lo mes d’agost de 1905” no pogué localitzar cap exemplar de la moneda d’Organyà. Fou el col·leccionista i estudiós Rafael Comas, qui l’any 1989 publicà a l’Ardit, revista de la secció numismàtica del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, un article en el que ens donà a conèixer, com indica el seu títol, Dues monedes locals inèdites d’Organyà.

Seguint la descripció que en fa aquest autor direm que es tracta de dues monedes incuses¹⁴ de llautó. En la primera es veu un orgue amb la punta dels tubs en forma de triangle rectangle. El seu perímetre és envoltat per un doble cercle lineal a l’interior del qual es llegeix: + O.R.G.A.N.Y.A.. La moneda pesa 0,32 grams i te un diàmetre de 17 mil·límetres.

En el segon exemplar, producte d’una troballa a Andorra, la punta dels tubs de l’orgue té forma cònica i, l’instrument, és envoltat de tres roses de quatre pètals cadascuna. En el camp hi ha diversos punts d’ornament. El perímetre és delimitat per un doble cercle lineal i no hi ha cap llegenda. Aquesta peça pesa 0,24 grams i el seu diàmetre és de 16 mil·límetres.

Les emissions monetàries locals habitualment foren de diners, de pugeses o quarts de diner, i d’ardits o dos diners. Pel que es dedueix dels documents coneguts fins ara, sembla que el valor de les monedes acunyades a la nostra vila fou sempre d’un diner, coneixem dos tipus de moneda que corresponen a dos acunyacions diferents encara que pot ser que se n’haguessin fet més.

 Com hem vist, és gràcies a les falsificacions que hi hagueren i a les instruccions judicials subsegüents que hem pogut saber en quines dates i en quines condicions circulava la moneda d’Organyà. L’any 1587 els cònsols d’Organyà demanaren autorització al Capítol de la Seu d’Urgell per a fabricar fins a 100 lliures de moneda. El Capítol els donà llicència per fer-ho una sola vegada.

Fins avui no s’ha trobat de forma conscient, cap exemplar de la moneda d’Organyà a la nostra vila. Des d’aquí encoratjo a tots els que localitzin petits trossos de llautó molt fins i de forma arrodonida, a examinar-los atentament abans de llençar-los. Podria tractar-se de monedes d’Organyà. Estic convençut que més tard o més d’hora n’apareixeran més exemplars.

¹ Totes les informacions referents als processos judicials per falsificació de moneda d’Organyà, són extrets del treball de Francesc Carreras i Candi, Monedes de l’Urgellet (la Seu i Organyà), publicat al Boletin de la Sociedad Artística Arqueológica Barcelonesa l’any 1910. Les cites les he transcrit adaptant-les al lèxic actual per tal de fer-les més entenedores.

² Com es pot veure es tracta d’un sobrenom: es tracta de la vídua del ferrer.

³ Francesc Carreras i Candi intentà localitzar l’espluga del frare o d’en Sala com se l’anomena en altres interrogatoris. Malgrat els seus esforços no pogué precisar on és aquest indret. Pensem que aquest episodi pot tenir relació amb la tradició de la roca de la moneda

⁴ Estoricar significa minvar, disminuir, quitar… en aquest text quan es parla d’estoricadures, es refereix als retalls de la planxa de llautó sobrants un cop separades les peces que s’haurien marcat sobre la planxa, aplicant repetidament sobre tota la seva superfície l’encuny i donant cada vegada un fort cop de martell.

⁵ Totes les declaracions referents a aquest procediment es feren durant el mes d’agost de 1573.

⁶ En un altra declaració, la del baster d’Organyà Francesc Torres, s’anomena a aquest minyó, com a minyó del Príncep de Voloriu.

⁷ Masmorra o presó.

⁸ Armes de foc curtes que es disparaven amb pedra foguera.

⁹ Bloc d’acer de forma característica que s’utilitza en els treballs de forja i sobre el qual es treballen els metalls a cops de martell.

¹⁰ Forn que s’utilitza a les ferreries per escalfar les peces de ferro que s’han de treballar.

¹¹ Encuny. Peça d’acer on és marcada la figura que cal imprimir a una moneda. Aquesta s’obté per pressió o amb un cop.

¹² A l’època sinònim de francès. A les terres occitanes, franciman era una forma despectiva de nomenar els francesos.

¹³ A l’analitzar el contingut de les declaracions dels diferents processos per falsificació de moneda, sorprèn la gran quantitat de ciutadans francesos que hi apareixen o la relativa facilitat del contacte amb França. Un o altre cas es donen en els tres procediments. Aquest fet ens demostra que la nostra comarca mai ha estat tan aïllada com hom podria suposar.

¹⁴ Moneda amb l’empremta d’un sol costat, sense revers.

	[ Web Author: Jordi Rocamora ] [Copyright: © 2.001 - Rocamora-Martí]
Index