La devoció a la Mare de Déu del Roser gaudia d'un fort arrelament en la Vila d'Organyà, prova d'això, ho és el fet que es venerava a la seva capella adossada a l'església parroquial i a la capella del Roser que encara es conserva a les afores del poble, a tocar de l'antic camí que conduia a La Seu d'Urgell. Fins els anys trenta del present segle Organyà celebrava la Festa Major pel Roser de maig. Les descripcions dels diferents autors que transcribim a continuació ens apropen a uns llocs, uns objectes i unes tradicions que han desaparegut a causa de les guerres, la ignorancia i el canvi de costums i d'alguns no en queda ni el record.

20 de septiembre de 1778
"...se halla la villa de Orgañá.
Este pueblo es de corto vecindario y tiene una iglesia colegiata a la manera de las de los Benditos, con bóveda cerrada y unido su pavimiento, al cual se baja por escaleras. El altar mayor y el del Rosario son medianos, pero los demás merecían mucha crítica. Tiene un claustro y en el patio entierran. Hay seis canónigos, y en uno de ellos es curato."

Francisco de Zamora,
"Diario de los viajes hechos en Cataluña". Ed. Curial. Documents de Cultura Barcelona 1973.
 

26 de juliol del 1883
"A deu minuts d'Organyà, avans d'arribar-hi, se troba una capelleta del Roser, que visití. L'altar, triangle que, dalt, aspira a arrodonir-se, és gòtich del 15 y de notable bellesa. Hi ha moltas imatges pintadas: la santíssima Trinitat, voltada de serafins de cara encesa pel diví amor, la Verge, y, entre altres quadrets, n'hi ha un d'històrich, referent a la mateixa capella, y no és dels pitjors. Dos joves de Roca Mora, casa de camp del veinat, passàvan per davant d'ella quan un dels dos, encès en ira, volgué matar a l'altre. Li apuntà lo coltell, mes aquest anà a ferir son propi pit. Són duas figuras, vestidas a l'ús del temps, plenas de gentilesa.
La parroquial d'Organyà és bisantina, y té de notable la fatxada de pedra picada, y, sobre-tot, la portalada, de quatre columnes y altres tants arquets, l'altar del Roser, gòtich, y una Dolorosa ab son santíssim Fill als brassos, hermosament pintat."

Jacint Verdaguer,
Excursions i viatges, a cura de Narcís Garolera, (Vol. III) Ed. Barcino, Barcelona 1992.
 

"Sa iglesia parroquial, que té una bonica portada, es molt típica: es de tres naus, sa fábrica de transició de l'arquitectura románica á la gótica, y mereix ésser visitada per l'arqueólech y l'artista. En la capella del Roser hi ha un preciós retaule gótich. L'alt. apr., d'Organy  es de 506 metres. La població es de 1016 habitants. Hostal: Can Casaca i Can Candaló."

Arthur Osona,
Guia-itineraria del Llussanés, de las concas del Llobregat, del Cardoner y del Segre, de las serras de Busa, Cadí, Bescarán y Pyrineus, ab la Cerdanya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona 1899.
 

"Fins al començ de la segona década d'aquest segle a la dreta de l'Església i donant a la Plaça hi havia la Capella del Roser, molt espaiosa i amb un altar de força mèrit. En fer reformes a l'Església l'any 1911 la Capella va desaparèixer. També va desaparèixer el Cor que era de fusta i estava situat a la nau del mig, davant de l'altar major. El Cor es va fer llavors al peu de l'Església, de material, elevat i també a la nau del mig."

"La festa major.
...A migdia els priors del Roser anaven per les cases, a l'hora de dinar i portaven una plata amb la Mare de Déu i una llimona amb dobles de quatre clavades a la pell, i demanaven almoina per la confraria del Roser."

"No fa gaires anys, quan no hi havia l'escassedat de sacerdots que hi ha avui dia, un determinat diumenge de cada mes s'honorava d'una manera especial la Mare de Déu del Roser amb una cerimònia en la que es feia una processó que començava al seu altar i per dins de l'Església feia un recorregut que acabava al mateix altar, portant una imatge de la Mare de Déu dins un templet que descansava damunt d'un baiard. Davant de l'altar es cantaven els populars i a l'ensems poètics goigs del Roser, plens de densa teologia."

Josep i Francesc Espar i Tressens,
Coses d'Organyà d'ahir i d'avui. Ed. Duran. Barcelona 1977.
 

Organyà, desembre de 1.996

	[ Web Author: B & M, N.C. ] [Copyright: © 1999 - Rocamora-Martí]
Index		Goig