La devoció de la vila d'Organyà a la Mare de Déu ha sigut una constant al llarg dels segles. L'església parroquial de la nostra vila, construïda a mitjans del S. XI fou dedicada a Santa Maria. Des d'aleshores s'ha venerat la Mare de Déu en les seves diferents advocacions: Mare de Déu del Roser, Mare de Déu de Gràcia, Mare de Déu dels Dolors, Immaculada Concepció, Mare de Déu del Carme...

Segons les èpoques, les tendències de l'Església o les devocions personals dels sacerdots de la parròquia s'ha afavorit una o altra advocació de la Verge destacant alguna de les seves virtuts o favors.

Una de les advocacions més antigues i més populars amb què Organyà venera la Verge és la de Mare de Déu de Gràcia. Ens consta que el segle XVIII hi havia una gran quantitat de dones d'Organyà que portaven el nom de Maria Gràcia o simplement Gràcia. Encara avui, aquest bell nom, és força abundant, tot i que darrerament no sigui dels més emprats als bateigs.

En una data que desconeixem la Mare de Déu de Gràcia fou proclamada co-patrona d'Organyà. Com a tal es venera a l'altar situat a la dreta de l'altar major, dedicat a la titular de l'església, Santa Maria. La seva festa se celebra l'endemà del dia de l'Assumpció, el 16 d'agost.

El culte a la Mare de Déu de Gràcia, propicià la pervivència de dues tradicions folklòriques característiques de la nostra vila que vàren persistir fins a final del segle passat o començament del present. Es tracta del Cavallot i la Balladora i el Banyut.

És ben poca la informació que tenim d'aquestes dues tradicions. La notícia escrita, més directa ens prové d'un article que Joan Besora Llinàs, antic secretari d'Organyà, publicà l'any 1954, a la revista Ilerda núm. XVIII. En aquest article que també fou editat com a separata, l'autor, recollí les informacions de què l'havien fornit mossèn Ignasi Ramonet Travé i altres persones vivents a l'època, que encara havien vist l'actuació de les citades comparses.

En Joan Amades en la seva obra Costumari català. El curs de l'any parla del ball del cavallot i en transcriu la música, encara que les informacions que ofereix són una mica confuses i contradictòries. Mes tard, els germans Josep i Francesc Espar, també en donaren notícia afegint alguns detalls a les notes dels autors citats abans.

El cert és que una i altra comparsa servien per a recollir fons destinats al culte de la Mare de Déu de Gràcia. El Cavallot cercava la Balladora, que feia com qui s'amagués, i quan l'encalçava es posaven a ballar una dansa esbojarrada. Aquest joc el repetien per tots els carrers del poble. El Banyut, el darrer dia de l'any, disfressat convenientment i acompanyat per un tamborí, anava picant a les portes de les cases benestants  i exigia la corresponent contribució.

Hem de dir que darrerament aquestes tradicions han sigut reivindicades per l'aparició d'una publicació local anomenada Lo Banyut, i per diferents informacions publicades en aquesta mateixa revista i en el llibre de Joan Bellmunt i Figueres corresponent a col.lecció Fets, costums i llegendes, núm. 29 dedicat a l'Alt Urgell.
 

Organyà, desembre de 1.998

	[ Web Author: B & M, N.C. ] [Copyright: © 1999 - Rocamora-Martí]
Index		Goig