L'ensenyament a la comarca d'Organyà ara fa dos-cents anys

A partir de la meitat del segle XVIII, l’interès per la formació i l’educació dels nens i els joves es fa patent a la nostra comarca. Així ho demostren diversos documents que ens han arribat en els quals s’observa la preocupació que aquesta qüestió representava tant per als pares i els familiars¹ com per a les autoritats civils i eclesiàstiques.

A la nostra comarca, i sobretot a la vila d’Organyà, sempre hi havia hagut persones cultes en relació amb el que era l’estàndard de l’època. Cap a final del XVIII, hi havia un o dos cirurgians, un apotecari, dos notaris, dos mestres, sis canonges i entre dos i quatre sacerdots més. Tots aquests, juntament amb els principals hisendats, constituïen l’elit intel·lectual de la comarca.

Naturalment totes aquestes persones havien rebut la seva formació superior en ciutats com la Seu d’Urgell, Cervera,² Barcelona, Osca o altres. L’acció de l’escola elemental, però, s’observa en el fet que en les escriptures notarials de la segona meitat del segle XVIII s’hi troba una proporció considerable de persones³ que sabien escriure o que com a mínim sabien signar.

El llibre de Francisco de Zamora Viajes hechos en Cataluña ens permet saber que quan l’autor passà per Organyà el 20 de setembre de 1788, a la nostra vila hi havia un mestre de primer ensenyament amb trenta alumnes, i un altre mestre de gramàtica que en tenia sis.

Per fer-nos una idea de la importància relativa que suposava l’escolarització de 36 nens, recorrem al cens que és realitzà per ordre del comte de Floridablanca. Segons aquest cens, l’any 1787 Organyà tenia 535 habitants, dels quals 91 eren nens i joves de fins a 16 anys.⁴ Tenint en compte que en aquella època es començava a treballar molt abans dels 16 anys i que no s’anava a l’escola abans dels 6 anys, deduïm que la proporció de nens escolaritzats era relativament alta.

El 1798, el corregidor de Puigcerdà demanà a les autoritats dels diferents indrets del seu corregiment informació de com es trobava la situació de l’ensenyament a cada lloc. La resposta que donà l’ajuntament d’Organyà al requeriment del corregidor ens permet conèixer de primera mà la situació real de l’ensenyament a la nostra comarca i l’opinió dels membres de l’ajuntament sobre la necessitat de millores en aquest camp.

Vegem la resposta que l’ajuntament d’Organyà dirigí al senyor Agustín de Tarragona per ordre del corregidor de Puigcerdà:⁵

Acusamos recibo de la de Vd. de 24 del último Abril, junto con el oficio del Sr. Corregidor de Puigcerdá que se ha servido dirigir a este Ayuntamiento. Y en cumplimiento de su contenido decimos: Que en esta Villa se hallan establecidas dos escuelas, una de primeras letras para niños y otra de enseñanza para niñas.

La primera, por no tener señalados más que trescientos y cincuenta reales de ardides anuales de los Propios y Arbitrios⁶ de la Villa, en virtud del reglamento o dotación aunque sirve para ella y los pueblos de su comarca es preciso que los particulares suplan al maestro un pago mensual para que pueda mantenerse con alguna decencia; y si se lograse del Consejo el permiso de aumentar de los referidos Propios el salario hasta los dos mil, o a lo menos mil y quinientos reales anuales,⁷ conforme este Ayuntamientpo de años atrás lo tiene representado, sin duda se hallaría maestro más capaz y hábil para la enseñanza y cedería en notoria utilidad de los discípulos y alivio de los padres que los envian a la escuela.

La de niñas está dotada por un pío fundador a un salario competente, con el que se podría hallar una maestra hábil, respectuosa y de aplicación a la enseñanza, pero respecto de constituir su renta en producto de piezas de tierra que cultiva el mismo patrón, se reduce a quinientos reales de ardides anuales, que paga el mismo patrón a su gusto y arbritrio a la maestra alquilada.

En la comarca de esta Villa no se halla ningún lugar en que tenga establecida, ni se necesite establecer escuela para niños y niñas, ni podría servir de utilidad alguna al público, pues sobre de ser míseros, y constituidos en territorios ásperos y de corta vecindad, regularmente, los padres los dedican al trabajo de las tierras y guarda de sus ganados.

Que es cuanto podemos informar a Vd. sobre el particular, de que trata el citado oficio, que adjunto devolvemos.

Signa la carta Leopoldo Caballol y Feu, Regidor degà de l’Ajuntament d’Organyà.

Un cop llegit aquest informe es troba a faltar el mestre de gramàtica mencionat tan sols deu anys abans per Francisco de Zamora. La davallada econòmica que representà per a tot Catalunya i en particular per a la nostra comarca la Guerra Gran⁸ podria explicar la desaparició d’aquest mestre, qui sap si per falta d’alumnes o de diners.

Avui se’ns fa difícil pensar com un sol mestre es podia encarregar de nens de totes les edats. Cal tenir present que aquesta situació va perdurar fins a la segona dècada del nostre segle en què, a la fi, els nens d’Organyà pogueren disposar d’una escola graduada.

1 El sistema que s’utilitzava habitualment per facilitar els estudis elementals o superiors era el de les Fundacions o Causes Pies mitjançant les quals una persona deixava uns diners o uns béns, el producte dels quals es destinava a la finalitat prevista pel fundador. Coneixem tres Fundacions instituïdes a Organyà amb l’objectiu d’educar nens i joves: la Fundació del Dr. Josep Llinàs, que, entre altres objectius, servia per educar estudiants en les lletres d’unes determinades cases, la Fundació de l’ensenyança de minyons del Reverend Bonaventura Rocamora, del 1747, i la Fundació instituïda el 1738 pel Reverend Jaume Joan Vidal, que, entre altres finalitats, servia per pagar els estudis als fills de quatre cases de la vila, totes elles familiars del fundador. Aquestes fundacions van subsistir amb més o menys empenta, segons el volum de recursos inicials i la gestió que en feren els successius administradors. La fundació del Reverend Jaume Vidal va servir els objectius fixats pel fundador fins ben entrat el segle XX.

2 El 1717, després de la derrota de Catalunya en la Guerra de Successió, les autoritats borbòniques fundaren la Universitat de Cervera, que comportà la supressió de totes les altres universitats catalanes.

3 Tal com era habitual a l’època, hi havia una gran discriminació sexual pel que fa a l’accés de les dones a l’ensenyament. Com a conseqüència, a Organyà, com a tot arreu, eren molt poques les dones que sabien llegir i escriure.

4 Segons el cens de Floridablanca, l’any 1787 a Organyà hi havia 81 nenes i noies menors de 16 anys; pel que es dedueix de les notes de Francisco de Zamora, quan passà per la nostra vila no hi havia cap escola per a elles.

5 Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà. Fons de l’Administració Reial i Senyorial; Corregiment de Puigcerdà.

6 Els Propios y Arbitrios a què es refereix l’Ajuntament els constituïen: per una part els productes dels bens comunals com els lloguers, els monopolis i els aprofitaments dels boscos i pastures, i per l’altra els impostos.

7 En el Diccionario geográfico estadístico e histórico de España de Pascual Madoz, editat el 1849, podem llegir que en aquell temps anaven a l’escola d’Organyà uns seixanta nens i la dotació era de mil cinc-cents rals procedents dels fons municipals. Com es pot observar, la quantitat que s’hi destinava continuava essent insuficient si tenim en compte que cinquanta anys abans l’Ajuntament ja considerava que calien dos mil rals per pagar un bon mestre.

8 La Guerra Gran (1793-1795) enfrontà la França de la revolució amb l’Espanya de Carles IV. El 1794 l’exèrcit francès envaí la Cerdanya i ocupà la Seu d’Urgell. Per a la nostra comarca aquella guerra fou una autèntica calamitat i significà un gran retrocés per a una economia que durant tot el segle s’havia anat recuperant dels estralls de la derrota en la Guerra de Successió.

	[ Web Author: Jordi Rocamora ] [Copyright: © 2.001 - Rocamora-Martí]
Index

L’ensenyament a la comarca d’Organyà ara fa dos-cents anys