El primer automòbil que va arribar a Organyà, ho va fer l’any
1902 pel bateig del Sisquet del Candeló, tal com expliquen els germans
Espar en el seu llibre Coses d’Organyà. No feia gaire temps que s’havia
acabat la carretera que des de l’any 1891 ja arribava als Esplovins.
El
primer servei regular de transport de viatgers que donava servei a la nostra
comarca l’establí, l’any 1908, la Sociedad Automoviles de Calaf a Seo de
Urgel, Puigcerdà, Ribas y Ripoll. La primera línia feia el recorregut de
la Seu d’Urgell a Calaf. Més tard un altra companyia, Transports Nadal,
creà, entre altres, un servei regular entre Organyà i la Seu d’Urgell.
Aquesta competència va propiciar que s’incrementés el nombre de serveis i es
crearen línies entre Lleida i la Seu d’Urgell i entre Barcelona i la Seu d’Urgell.
Durant un temps les dues companyies rivals feren simultàniament la línia d’Organyà
a la Seu d’Urgell.
Segons explica en Tomàs Vilarrubla, el primer vehicle que hi
va haver al poble fou un Chevrolet que adquiriren conjuntament quatre
persones: Vicens Gibert, Damià Obach Pujol, Amadeu Rocamora Mir i Eduard
Muntanya. Això fou entre 1915 i 1920.
El primer accident mortal que afectà a gent d’Organyà es
produí el mes de gener de l’any 1921. En el viatge de retorn a Lleida,
després d’haver passat el dia a Organyà per assistir a un enterrament, la
família Serradell va patir un accident a l’indret dels Esplovins. El seu
cotxe va caure des d’una alçada d’uns quaranta metres. Moriren el pare,
Joan Serradell Vila(1), i la seva filla, Dolors Serradell Farràs, una jove que
s’havia de casar pocs dies més tard.
En Vicens Gibert era molt emprenedor i fou la persona d’Organyà
que, fins que va morir prematurament l’any 1935, tingué més vehicles entre
motocicletes, turismes i camions. Entre els turismes va tenir dos Chenard&Walker
i a la dècada dels trenta un Amilcar, aquest darrer era un dels cotxes
més prestigiosos de l’època. Diuen que aquest vehicle havia pres revolts a
una velocitat de més de cent quilòmetres per hora sense cap problema d’estabilitat.
En Vicens Gibert, també va ser el primer d’Organyà en tenir una moto.
Pel que fa a camions va tenir: Un primitiu Union que
anava amb rodes massisses, tres Bernard, dos Rochet-Schneider i un
Womag aquest darrer era molt gran per l’època i podia carregar 7.000 o
8.000 Kg.. Aquest camió fabricat a Alemanya, era l’excepció entre els
vehicles de cal Gibert que eren quasi tots de marques franceses, diuen que va
costar 56.000 pessetes.
Els xofers que conduïen aquests vehicles van ser en
diferents èpoques l’Enric Massip, Lluís Vila (Lluís d’Oliana),
Josep Espunyes (Pepet del Castilla), Sebastià Obiols (Sebastià del
Magatzem), Jaume (casat amb una noia de cal Massianes), Jaume Mascó (Fullaraca
de Pons) i Joan Costa (Xato), que també feia de mecànic.
Quan en Vicens Gibert va morir, l’any 1935, alguns d’aquests
xofers es plantaren pel seu compte. El Sebastià del Magatzem va comprar
un camió Ford tipus 4 de 17 HP amb matricula L-4278. Per la guerra el
perdé, i acabat el conflicte diuen que el va recuperar a Cartagena. En Lluís
Vila tenia un camió Ford del mateix tipus. Com el vehicle anterior fou
requisat durant la guerra i el seu propietari el recuperà acabada la
conflagració a Saragossa.
El Xato, Joan Costa, va obrir un taller mecànic on
arreglava tota mena de vehicles, des de bicicletes, que eren els més abundants,
fins a motos, turismes i camions. Va adquirir un Chrysler que tenien a
cal Valentí amb el qual va començar a fer serveis de taxi. Més tard va
comprar un Ford nou que li va costar 8.000 pessetes. Tenia la matricula
L-4562.
L’Amadeu Rocamora Mir, de cal Casaca, va adquirir a
principis dels anys vint junt amb el doctor Eduard Montanya un Overland.
A continuació va tenir un Rugby de color verd fosc que va vendre al
Turriella de Coll de Nargó. Després d’aquest auto, va comprar un altre Rugby
de color morat. Aquests vehicles els hi proporcionava el Josep Guàrdia que
treballava en un garatge de Barcelona que representava aquesta marca. Més tard
va comprar un Renault de 20CV.
El 1932 va adquirir un Opel de 9CV i quatre portes de
color blau fosc. El va matricular a Barcelona B-51.904 i li va costar 9.000
pessetes. Aquest vehicle li van requisar l’any 1936, tot i que durant el
conflicte li tornaren, a la retirada hom se l’endugué i no el va poder
recuperar. Havia fet uns 12.000 Km.
L’Estanislau Oste de cal Llauner tenia un cotxe
petit de dues places de la marca Donnet Zedel. L’Estanislau Oste era
encarregat o empresari de la carretera que es construïa des de Coll de Nargó a
Valldarques. També tenia un camió que feia treballar en aquestes obres i que
conduïa Josep Ubach.
En Valentí Planes, de cal Valentí, va tenir un
camió marca Unic i posteriorment un altre de la casa belga Minerva,
aquest portava la matricula L-3331. El seu conductor era l’Andreu d’Oliana.
També va tenir un automòbil Chrysler que, com ja hem esmentat, anys
després va vendre al Xato.
Decoroso Betriu de cal Sastret va comprar un camió Ford
de 8 cilindres per fer el transport de mercaderies del seu negoci. Just acabada
la guerra va comprar un altre camió reciclat amb matricula L-4050.
El Damià Obach va comprar un turisme Citroen de
quatre portes a Barcelona. En el primer viatge d’aquest automòbil, en que
Josep Guàrdia, conduïa aquest vehicle cap a Organyà, acompanyat pel propi
Damià Obach i en Vicens Gibert, es trobaren a la collada dels Brucs gent armada
que els intentà aturar. Els que hi havia a la carretera, membres del somaten
que buscaven uns atracadors, anaven vestits de paisà, per aquest motiu els
ocupants del vehicle cregueren que es tractava de lladres i en compte de parar
acceleraren. El somaten disparà sobre el cotxe que fugia i una bala malferí en
Damià travessant-li la cara. A pesar d’això, els ocupants del vehicle, no
pararen fins arribar a Igualada on hospitalitzaren en Damià, que conserva el
record de l’incident tota la vida en forma de cicatriu, i s’assabentaren del
que havia passat. El xofer de cal Damià era el Peret del Narcís.
En Joan Argerich, l’Oleguer, fabricava gasoses (La
flor del Pirineu) i sifons, i distribuïa altres begudes als cafès i a les
botigues de la comarca amb un camió Ford.
Josep Cerdanya, el Picoi, va comprar un camió Ford
amb el que va pujar el material per la construcció de la petita central
hidroelèctrica de Bordonera. Aquest fet fou molt celebrat al poble degut a que
no existia l’actual camí de Montanissell i el transport s’hagué de fer
passant pel camí que puja dret pel costat de l’escola actual. Com es pot
suposar es tractava d’un camionet molt petit, d’altra forma no hagués pogut
passar de cap manera per aquest camí.
L’Antoni Farràs, Gravat, tenia un cotxe petit de la
marca Citroen. El metge Joaquim Amat també en va tenir un de semblant
amb el que un dia va caure a la sèquia davant d’Escales.
En Joan Espunyes, Castilla, era originari de Fígols.
El 1925 va comprar el seu primer camió, un petit Ford de 400 Kg. i tres
marxes, dues endavant i una enrera, amb el qual establí un servei regular
setmanal de “recader” entre l’Alt Urgell i Barcelona2. Diuen que aquest
fou el primer camió que va arribar a Fígols i per que això fos possible,
aterraren les gruixudes baranes de pedra del pont d’Espia i les substituïren
per unes altres de primes de ferro. D’aquesta manera el camió passava just
pel pont. El Castilla substituí el seu Ford per un Chevrolet i aquest, l’any
1933, per un modern Dodge de 2000 Kg. amb frens hidràulics que li va
costar 14.000 pessetes3. Per la guerra li requisaren i no el recuperà fins l’any
1941 en un estat molt deplorable. El feu reconstruir i circulà amb ell trenta
anys més.
L’Antoni Guardia vivia a Barcelona i, amb el seu camió,
feia un servei regular de transport de mercaderies entre Barcelona i la Seu d’Urgell,
la seva base d’operacions, però, era Organyà. Un dia va pujar un antic Ford
model T que compraren entre els companys de la seva colla, diuen que va costar
30 duros. Aquest vehicle fou conegut com a Ford del jovent, amb ell visqueren
tota mena d’aventures i molts aprengueren a conduir.
Fins l’any 1939, a Organyà, de motos no n’hi va haver
gaires. Sembla que la primera moto del poble la va tenir en Vicens Gibert. Més
tard en va tenir una, Remigi Espar Rocamora, de cal Bonatxo i un altra Ramon
Pascuet, de cal Sanador.
1 En Joan Serradell i Vila havia estat
alcalde d’Organyà cap a l’any 1913. El seu fill Joan Serradell i Farràs va
ser elegit diputat a les Corts de Madrid en representació del districte de la
Seu d’Urgell l’any 1920. 
2 En Joan Espunyes era un home molt organitzat i cada
setmana feia el seu viatge de Barcelona a l’Alt Urgell. El divendres pujava
amb el seu camió carregat a dormir a Organyà. Dissabte repartia mercaderies i
encàrrecs a Organyà i a la Seu i recollia els productes que de la Seu havia de baixar a
Barcelona. El diumenge tenia una gran activitat al mercat d’Organyà, i en un
local que tenia llogat als baixos de ca l’Oleguer concentrava tot el que havia
de transportar a Barcelona i recollia els encàrrecs que li encomanaven. Dilluns
feia el viatge a Barcelona. Dimarts repartia la carrega que havia transportat:
gallines, conills, ous, patates i tota mena de productes de la comarca. Dimecres
es mudava i anava a fer els encàrrecs per Barcelona: a portar un rellotge que
s’avançava a un rellotger, a portar un paquet, de part dels seus pares, a una
noia d’Organyà que treballava a casa d’uns senyors, etc. Els dijous
carregava el camió dels productes que calia pujar a l’Alt Urgell.
3 En la mateixa època en que el Castilla adquirí el seu Dodge
els camions de marca Ford eren molt més econòmics, valien unes 9.000
pessetes.
