L’1 de desembre de 1938 la
Guerra Civil es trobava en un període d'una certa calma, previ a la que fou la
fase definitiva de l'ofensiva de Catalunya. Aquell novembre l'exèrcit republicà
havia perdut definitivament la batalla de l’Ebre en la que els dos exèrcits
es trobaven enfrontats des del juliol. Després d’un inici en que gràcies al
factor sorpresa obtingueren avanços significatius, les forces republicanes
foren aturades i més tard s’hagueren de replegar al punt de partida davant de
l'empenta de les tropes nacionals. Les pèrdues de la república foren enormes i
del tot irrecuperables
Les
forces del general Franco eren clarament superiors en totes les armes i en tots
els terrenys. Pel que fa a l’aviació, en aquella fase de la guerra, els
aparells nacionals volaven sobre el territori fidel a la república sense trobar
cap mena d’oposició. Ni l'antiquada aviació republicana ni el foc antiaeri
no representaven un risc massa gran pels moderns avions alemanys i italians de
que disposava l'exercit de l'aire nacional.
A Organyà l’1 de desembre
de 1938 fou un dia assolellat, un d'aquells dies de final de tardor en que dona
bo de passejar i prendre el sol. A la vila hi havia molts soldats destacats, la
majoria eren molt joves, nois de 17 i 18 anys mobilitzats en un darrer intent
per evitar la derrota. Els militars aprofitaven el dia per fer exercicis de
comunicacions i s'havien desplegat principalment a llevant i al nord de la vila:
entre el poble de Fígols i els Vinyets, passant per les Hortes i les Lloredes.
Aquell matí havia aparegut
sobre el cel d’Organyà un avió de reconeixement enemic. Aquest avió era del
tipus que popularment es coneixia com la Pava. No era la primera vegada que la
Pava sobrevolava Organyà, altres vegades ho havia fet, i en alguna ocasió
havia llançat propaganda i consignes del bàndol franquista. Pot ser per aquest
motiu ni els militars ni els civils donaren massa importància a la seva aparició
i tothom continuà amb les seves tasques diàries.
En aquell temps a les dues de
la tarda hom reprenia les activitats després d’haver dinat, cal tenir present
que degut a l’avançament de l’hora, les dues de l’any 1938 corresponen a
les tres actuals. Els pagesos es dirigien als camps, els jubilats i els que
començaven a treballar més tard com els botiguers, aprofitaven aquella hora
per a gaudir del passeig i del sol, els nens anaven a observar els exercicis
dels soldats i els imitaven en els seus jocs.
Un testimoni ens ha explicat
que en aquella hora un grup de sis trimotors Junkers protegit per un estol
d’aparells de caça creuà el cel d’Oliana i es dirigí cap al nord tot
seguint el curs del Segre.
Era aproximadament un quart de
tres de la tarda quan els observadors que hi havia dalt de la muntanya de Santa
Fe i al campanar de l’església de Santa Maria, donaren l’alarma. Tot seguit
hom observà els avions talment com si sortissin de la Roca Diega. Sobrevolaren
Fígols, travessaren el riu a l’indret de la Palanca i torçant cap a
l’esquerra enfilaren la vall de Cabó.
En
un primer moment hi hagué qui pensà que llançaven propaganda al veure els
reflexes del sol sobre el metall de les bombes. Un seguit d’enormes explosions
evidencià el que realment passava: es tractava d’un bombardeig1.
Les primeres bombes varen
caure al voltant de la Palanca de Fígols i seguiren una línia de mort i
destrucció que travessà les hortes, s’enfilà a la carretera a l’indret de
les Rajoles, poc més avall de cal Picoi, continuà per les Lloredes per acabar
el seu recorregut a les Solanes, als peus dels Vinyets. Darrere de les
explosions s’aixecaren grans columnes de pols i de fum que cobriren
completament el poble.
Aquella tarda la confusió i
el dolor regnaren a la nostra vila. Els crits dels ferits, les ordres dels
militars, les corredisses dels sanitaris i dels metges i els plors dels
familiars i amics dels morts s’uniren a la consternació de tot el poble. Els
civils ferits els portaren a cal Socies, els més greus, però, els portaren a
l’escola que els militars que disposaven de més mitjans, havien habilitat per
a fer funcions d’hospital.
El balanç del bombardeig pel
que fa a víctimes mortals entre els habitants d’Organyà fou el següent:
Prop de la Palanca les bombes
van matar al nen Josep Morgó i Espar de 12 anys, de ca la Tonya. Un dels seus
companys de jocs, Enric Martínez i Planes, de 12 anys de cal Martínez, va
morir l’endemà, 2 de desembre, com a conseqüència de les ferides. El tercer
del grup en Josep Farreres i Jordana de cal Cuqueto va sobreviure tot i que va
rebre gran quantitat de ferides.
Els cosins Josep Baraut i
Cardona de 12 anys, de la Borda, i Lluís Vila i Baraut de 5 anys de cal Vila,
també havien anat a veure els soldats. En el moment del bombardeig es trobaven
junt amb els altres nens i vora d’un grup de militars. Quan començaren a
caure les bombes uns soldats intentaren protegir-los fent-los estirar en una
reguera. Moriren tots dos.
Marcel·lí Rossell Ubach de
cal Marcelino morí al seu hort prop de la palanca de Fígols on l’encalçà
la metralla.
Teodor Obiols i Navarro,
sastre i antic alcalde de la vila, de 48 anys, i el seu fill Teodor Obiols i
Bentanachs, moriren quan passejaven a l’indret de les Rajoles, prop de cal
Picoi. Acompanyava als anteriors, Francesc Oliva i Gomà, que havia estat
secretari de l'Ajuntament. Morí junt amb els seus companys de passeig.
A Ramon Ventura i Espar de 63
anys, de cal Rit, el mataren les bombes quan anava als Vinyets amb el seu carro.
Determinar la quantitat de
militars que perderen la vida és molt difícil, els testimonis dels fets donen
xifres molt contradictòries. Per les informacions recollides ens inclinem a
pensar que els morts podien haver estat uns vint i cinc o trenta. Cal indicar
que hi ha testimonis que engreixen aquesta xifra fins a vuitanta soldats morts.
El que sabem de cert es que la major part dels militars morts foren enterrats en
una fossa comuna situada al cementiri d’Organyà entrant a ma dreta, on
antigament hi havia el cementiri civil.
Ens ha estat impossible
establir quants avions participaren al bombardeig, els testimonis es contradiuen
molt i citen xifres d’entre dos i sis avions. En els dies en que és produí
el primer bombardeig d’Organyà, els avions nacionals atacaven sistemàticament
les poblacions de Catalunya. El cert és que malgrat que en aquesta acció hi
moriren nou civils, hem de considerar que el bombardeig fou fet sobre objectius,
principalment militars. Potser per aquest motiu, i per la quantitat de soldats
morts, l’exèrcit republicà silencià el bombardeig d’Organyà de manera
que no va sortir en cap dels comunicats o “partes” de guerra dels dies
successius com sortiren els bombardeigs d’altres poblacions. Els diaris de
l’època, pel que fa a les accions bèl·liques, estaven sotmesos a la censura
política i militar i es limitaven a reproduir els comunicats de guerra, per
aquest motiu tampoc es van fer ressò dels fets d’Organyà.
El segon bombardeig que es
produí sobre Organyà fou el 25 de desembre de 1938, cap a les dotze del
migdia. Dos dies abans, el 23 de desembre, havia començat la que seria
l’ofensiva definitiva sobre Catalunya. Aquells dies va fer molt mal temps,
l’aviació nacional, però, multiplicava les seves sortides i atacava quan
s’obria alguna clariana. El mateix dia fou bombardejada la vila de Pons on hi
hagué uns vint morts civils. En el bombardeig d’aquest dia, a Organyà, no va
morir ningú del poble. Sembla que hi hagué algun mort, entre els soldats i els
refugiats que fugien de l’ofensiva de l’exercit nacional. També va morir
una senyora de Martinet que havia baixat a veure el seu fill, soldat destacat a
Organyà. El bombardeig afectà la zona de l'asserradora i la Font de
l'Apotecari on destruí alguns vehicles. Dins del poble caigué una bomba a cal
Casaca que fou l’única casa afectada.
Durant la recerca de les
informacions per elaborar aquest article hem tingut l’oportunitat de recollir
els noms d’altres persones d’Organyà que perderen la vida com a conseqüència
de la Guerra Civil per tal que no se’n perdi la memòria hem elaborat les
relacions que oferim a continuació on figuren els noms dels morts amb els
detalls que hem pogut esbrinar. Demanem disculpes per endavant pels errors i
omissions que puguin tenir aquestes relacions; en tot cas agrairem totes les
puntualitzacions que se’ns vulguin fer, i si obtenim noves dades procurarem
publicar-les en un proper treball.
Assassinats:
Mn. Joan Mañé i Segura2 fou assassinat a Barcelona per membres de la FAI els primers dies de la guerra.
Mn. Miquel Vilarrubla i Fusté de 29 anys, de cal Colomera, morí el 15 d'agost de 1936 al cementiri de Sort.
A Mn. Tomàs Farreres i Espar de cal Cuqueto, el mataren a Conques, el 9 de setembre de 1936.
A Mn. Alfons Callen i Cagigós, rector d’Organyà de 75 anys i a Mn. Joaquim Espar i Arnalot de cal Botafoc i rector d'Abella de la Conca, junt altres dos preveres els assassinaren el 14 de novembre de 1936 a la Costa Blanca, prop de Pons. Mn. Joaquim Espar l’havien detingut a Organyà a casa d’uns parents.
Josep March i Perarnau3, masover de cal Caminal, el van matar al camí de Montant de Tost prop del Pont de la Torre, el 6 de maig de 1937 als 48 anys.
El darrer dia de la retirada
republicana, el 25 de gener de 1939, passà per Organyà un grup
d’anarquistes que robaren i destruïren tot els que trobaren al seu
davant, en diferents circumstàncies moriren: Manuel Vilella i Boix
de cal Jaume del Portal que fou assassinat davant de casa seva, també
mataren a Josep Betriu i Vilà de 60 anys i a Pere Travesset i Balló
anomenat "Pere dels bous".
Morts al Front:
Baldomero Manyanich Sabata, de cal Non, va morir al front d’Aragó; quan ell ja era mort la seva brigada fou encerclada a la "Bolsa de Bielsa". Fou el primer veí d’Organyà que va morir al front.
Antoni Rocamora i Cabiscol, de cal Rocamora, morí a l'hospital de Castelló de la Plana, com a conseqüència de les ferides rebudes al front de Terol, el 27 de febrer de 1938. Per les mateixes dates també va morir al front de Terol, Francisco Farrero, era fill d'un guàrdia civil i feia molts anys que vivia a Organyà.
Joan Espar i Miquel de cal Manelo, va fugir a Andorra i posteriorment a França i a la zona Nacional. Enquadrat a l'exercit morí a la serra de Cavalls durant el desenvolupament de la batalla de l'Ebre. Lluitant amb l’exercit republicà, també va morir a l’Ebre Martí Arajol i Bosch.
Josep Sabrià i Moles de 18 anys, de cal Mestre-Anton, i Pere Guàrdia i Gonfaus de la mateixa edat i de ca l'Espardenyer, moriren al front entre Cubells i Foradada el 3 de gener de 1939.
També moriren al front Ramon Ventura i Bullich de cal Rit i Antoni Farràs, de cal Manyana.
1
El
treball més extens i documentat sobre els bombardeigs de la Guerra Civil, és
el llibre Catalunya sota les bombes (1936-1939) de Josep M. Solé i Sabaté i
Joan Villarroya i Font.
En aquest llibre no hi figuren
els dos bombardeigs que va patir Organyà. Això s’explica pel fet que ni els
diaris de l’època ni els comunicats de guerra no donaren la noticia.
2
Jesús Castells i Serra en el seu llibre Martirologi
de l’Església d’Urgell (1936-1939) dona
informació detallada de tots els sacerdots i religiosos de la diòcesi
d’Urgell que foren assassinats durant la guerra. Com es lògic també hi
figuren els d’Organyà.
3
En el segon volum de La repressió a la
reraguarda de Catalunya (1936-1939) de Josep M. Solé i Sabaté i Joan
Villarroya i Font, hi ha la relació de les persones assassinades, durant la
Guerra, poble per poble. Pel que fa a les tres persones d’Organyà que hi
figuren cal dir el següent: Al fer menció de Jaume Vilella hi ha un error en
el segon cognom. De Josep March dona una edat i data de defunció diferents de
les que nosaltres hem obtingut, 53 anys i març de 1938. La mort de Pere
Travesset la situa el 29 de gener de 1939 a l’hospital de la Seu.
 |
[ Web Author: Jordi Rocamora ] [Copyright: © 2.001 - Rocamora-Martí] |
| Index |