Quan hom parla de la Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, a la nostra comarca, indefectiblement acaba referint-se a l'assassinat del comte d'Espanya i a l'error que cometeren alguns historiadors poc coneixedors de les nostres contrades que situaren aquest fet al pont d'Espia, mentre que en realitat s'esdevingué a l'antic camí ral¹ a l'entrada al congost dels Tresponts, a l'indret on aquest passa damunt l'anomenat toll de Sant Ermengol,² o al primer pont que travessava el dit camí ral, prenent-lo d'Organyà en direcció a la Seu.³

Sovint encara n'hi ha que persisteixen en l'error, tot copiant de fonts equivocades, sense contrastar les informacions. Aquesta falsa polèmica, ja que ningú  no discuteix l'indret de l'assassinat, sinó que simplement el copien malament, ha esdevingut un tòpic a la nostra comarca.

Avui, però, vull referir-me a un fet menys conegut, però que amb tota seguretat afectà molt més directament la gent d'Organyà: es tracta del combat entre carlins i cristins que acabà amb l'incendi de l'església de Sant Víctor de Fígols, i en el qual moriren cremats entre quinze i vint soldats cristins. Malauradament, en l'explicació d'aquest fet també es comet sistemàticament un error, ja que els estudiosos que el citen el situen dos anys més tard de la data en què realment s'esdevingué, que fou la tarda-nit del 3 al 4 de desembre del 1834.

Ens explicarem. La font que habitualment s'utilitza per citar l'incendi de Sant Víctor és l'obra de Pascual Madoz, Diccionario geográfico estadístico histórico de España y sus provincias de Ultramar. Pascual Madoz va conèixer els fets de primera mà, ja que va lluitar a la Primera Guerra Carlina al bàndol cristí i, en aquell període, fou governador de la Vall d'Aran.⁴ El Diccionario ... l'escriví molt més tard, entre el 1845 i el 1850, i tot i ser en conjunt una obra de gran mèrit, se li escapà alguna imprecisió en referir-se a uns fets esdevinguts a Fígols entre deu i quinze anys abans.

Vegem la descripció que Madoz fa del combat: "Triste deber es el del historiador, reseñando hechos como el que vamos a referir, sobretodo si para ser justo ha de sujetarse a la verdad desnuda, sacrificando todas sus pasiones a ella, con imparcialidad. El hecho que sin ningun comentario nos vemos precisados a relatar, pertenece a la última guerra civil, y como a tal a la historia contemporánea, y toda vez que el suceso corresponde a la iglesia que hemos citado, éste nos parece el lugar más a propósito para consignarlo. En el año 1836 se hallaba destacada en este pueblo una partida de tiradores de Cataluña y nacionales de Tuixén y Orgañá, en número de unos 30 entre unos y otros; y habiéndose presentado unos cuantos carlistas a sus inmediaciones, salió aquella a atacarlos; más no bien habían salido del pueblo,  cuando conocieron que eran víctimas de un pérfido engaño, pues se vieron rodeados de numerosas fuerzas que estaban ocultas; en esta situación resolvió aquella pequeña fuerza retroceder y hacerse fuertes en la iglesia; refugiados en ella, y no pudiendo penetrar a viva fuerza, pegaron fuego a sus puertas y con horror aquellos desgraciados fueron todos quemados." Com es pot veure, Pascual Madoz situa aquests fets a l'any 1836. Tot seguit mostrarem tres testimonis contemporanis dels fets que els localitzen amb tota precisió a la tarda-nit del tres al quatre de desembre del 1834.

En primer lloc reproduirem la comunicació que des del govern militar de la Plaça d'Urgell es trameté al Sr. Governador Militar i Polític del Corregiment de Puigcerdà,⁵ que diu així: "Por los partes que acabo de recibir de los puntos de Orgañá y de Coll de Nargó con fecha de hoy me dicen que habiendo avistado a las tres de la tarde un grupo de facciosos de unos 15 y creyendo el Comandante de Coll de Nargó que era solo la facción de Camas Crudas ⁶ mandó salir 16 Granaderos de América al mando de un Sargento que al momento rompieron el fuego sobre ellos y trepando solos los Granaderos hasta la alteza se vieron de improviso cercados de toda la facción del rebelde Caracol ⁷ compuesta de unos 200 a 250 hombres; en este estado no tuvieron otro recurso los valientes Granaderos que retirarse al pueblo de Fígols y encerrarse en la Iglesia, pues los malvados pegando fuego a ella quemaron dentro 6, y 7 que rindieron las armas en medio del incendio, habiéndose salvado el Sargento y un Granadero.
En vista de acontecimiento tan desagradable he dispuesto que el Capitán de Carabineros D. Luís López se encargue del mando de la Columna Móvil relevando al de Tiradores Corregimentales Gallart a quien así como al oficial Comandante del Destacamento de Coll de Nargó he mandado formar sumario, por no haber el primer auxiliado con su columna a los Granaderos y al segundo por haber cometido la salida de éstos de Nargó donde se hallaban destacados". Aquest comunicat és datat a la Seu d'Urgell el 5 de desembre de 1834.

Si analitzem el contingut del comunicat, ens adonem que el governador de la Seu volia minimitzar el nombre de morts, o no anava massa bé de números. Si van sortir de Coll de Nargó setze granaders i un sergent i tan sols se'n salvaren dos, els morts havien de ser catorze o quinze, segons si comptem o no el sergent com a granader; en tot cas, mai no serien els tretze que indica el comunicat.

Un segon document ens aportarà una mica més de llum sobre aquests fets. Es tracta del comunicat que cada mes trametia al governador de Puigcerdà el capità Francesc Puigdemasa, comandant de les anomenades Compañías de Seguridad Pública del Lugar de Tuixén,⁸ especificant les altes, les baixes, l'estat de l'armament, munició i vestuari i els incidents principals esdevinguts durant el període. En concret el comunicat corresponent al mes de desembre de 1834, datat el 10 de gener de 1835,⁹ diu, referint-se a les tres baixes tingudes per aquestes Companyies: "Las tres bajas proceden de 1 Sargento y dos Voluntarios éstos de la 2ª Compañía y aquel de la 1ª que fueron quemados en la Iglesia de Fígols que incendiaron los Facciosos el dia 4 de Diciembre último".

Com es pot observar, aquest comunicat posa de manifest que el primer que hem reproduït, el del Govern Militar de la Seu, no era del tot exacte pel que fa a les baixes, o com a mínim a la composició d'aquestes. Si de Coll de Nargó van sortir un sergent i setze granaders i se salvaren de la mort un sergent i un granader, com por ser que entre les baixes aparegui un sergent?.

L'acta de defunció, funerals i enterrament d'un dels morts a Fígols¹⁰ ens acabarà de donar una idea més precisa del que en realitat va succeir: "...entierro simple por el alma de Ignacio Rocamora llamado el Quota casado que era con Antonia Coll, Miguelete de la Reyna Nuestra Señora que murió según relación cierta quemado con 18 otros o más en la Iglesia Parroquial del lugar de Fígols en la noche del día tres al cuatro de los mismos mes y año incendiados por sus enemigos Carlistas y no haberse querido rendir o entregar los Cristinos. Era éste de edad de unos treina y seis años. En el día siguiente se le hizieron también honras fúnebres. Para que conste..." Aquesta acta porta data del 6 de desembre de 1834 i la signa Antoni Barral, canonge de l'Església Col·legiata d'Organyà.

De les notícies que ens han arribat en els tres documents que hem reproduït, podem constatar que els fets relatats es produïren la tarda i nit del 3 al 4 de desembre de 1834; que els morts en l'acció foren entre 15 i 20, que el destacament es trobava a Coll de Nargó i no a Fígols, i que, tractant-se de Miquelets,¹¹ com els quatre de qui coneixem la procedència, probablement la majoria eren originaris de la nostra comarca; com diu Madoz, de Tuixén i d'Organyà.