Les targetes postals tal com les coneixem, són un invent relativament nou. L’any 1869 el govern d’Àustria fou el primer en editar unes postals oficials. En aquestes primeres targetes postals, a l’anvers hi havia un segell gravat amb el franqueig corresponent i només s’hi escrivia l’adreça del destinatari; el revers s’utilitzava per escriure-hi la correspondència. La idea tingué èxit i en tres o quatre anys editaren postals la major part dels països europeus i els més avançats dels altres continents.
Les primeres postals il·lustrades, amb la impressió d’una fotografia o d’un dibuix, no aparegueren fins l’any 1889, amb la exposició universal de París. En els països de centreuropa com Alemanya, Suïssa, Àustria i França es popularitzaren ràpidament i a final del segle hi havia nombrosos editors i impressors que posaven a l’abast del públic postals amb una alta qualitat tècnica i artística.
Les primeres postals il·lustrades a l’estat espanyol les edità cap a l’any 1892 o 1893 la fototípia Hauser y Menet de Madrid. Consistien en vistes de les principals ciutats com Barcelona i Madrid. D’aquestes postals, les circulades abans de l’any 1895 són raríssimes, mentre les circulades abans de l’any 1900 són força escasses.
La següent fita en la història de les postals la podem datar l’any 1902. Aquest any la Unió Postal Universal va decidir dividir el revers de les postals en dues parts; una per l’adreça del destinatari i l’altra per a escriure-hi la correspondència, deixant així tot l’anvers de la postal per la fotografia, el dibuix o el gravat.
Les postals més antigues de la nostra comarca són les de la primera sèrie que va editar el fotògraf Josep Claverol i Cirici a la Seu d’Urgell. En aquestes postals centrarem el present escrit.
Les característiques d’aquesta edició són les següents: en el costat destinat a posar-hi l’adreça hi figura el text “Tarjeta postal / Unión Postal Universal / España” i a la part inferior esquerra apareix el logotip de la fototípia Hauser y Menet de Madrid. Aquest fet ens fa deduir que Hauser y Menet fou la casa a qui Josep Claverol, el fotògraf i editor, encarregà la impressió de les postals.
A
l’altra banda hi ha una vista, impresa mitjançant la tècnica del fotogravat
que no ocupa tot el camp, permetent així escriure-hi el text desitjat. En un
lloc destacat hi figura el títol o descripció de la vista, la localitat a la
qual pertany i el número que correspon a cada postal dins de la sèrie, seguit
pel nom de l’editor: José Claverol – Seo de Urgel.
D’aquesta primera sèrie en coneixem 95 targetes postals les quals tenen una gran uniformitat pel que fa a l’estil, les mides i els temes. Els números 1 al 20 corresponen a vistes de la Seu d’Urgell i del 21 al 31 són fotogravats del Principat d’Andorra. Aquestes trenta una primeres postals foren impreses en color gris-verd.
A
partir del número 32 totes les postals van ser impreses en color gris. Del número
32 al 40 s’hi representen vistes de la Cerdanya, el 41 és una vista de la
Seu, el 42 correspon a Adrall, Arfa i Montferrer, el 43 al Pla de Sant Tirs, el
44 als Tres Ponts, el 45 és una vista d’Organyà, el 46 del Pont d’Espia,
el 47 de Coll de Nargó i el 48 d’Oliana. A les següents postals hi ha
paisatges de Pons, Artesa, Balaguer i Lleida, per continuar el recorregut fotogràfic
mostrant vistes de quasi totes les poblacions importants de la província. La
darrera postal que conec d’aquesta primera edició d’en Josep Claverol és
la número 95, una vista de Tàrrega.
La postal circulada, o sigui que va ser escrita i enviada per correu, més antiga que conec d’aquesta sèrie, correspon al número 5: és una vista del Palau Episcopal de la Seu, i fou escrita el 26 d’abril de 1903. De Tresponts avall conec vàries postals circulades l’any 1904; dues d’aquestes surten reproduïdes juntament amb aquest article.
Sembla que la sèrie es va imprimir com a mínim en dues fases. La diferencia de color entre les trenta primeres postals i la resta del conjunt, unes petites diferències que s’aprecien en la tipografia del revers, així com el fet de trobar les primeres postals circulades entre aquestes trenta primeres, m’inclinen a fer aquesta suposició. En tot cas la resta de la sèrie no devia trigar gaire a sortir, crec que entre 1902 i 1903 es van editar i imprimir totes les postals.
L’edició
de les primeres postals d’en Josep Claverol va ser un fet molt important per a
facilitar el coneixement de la nostra comarca. El mèrit d’aquesta sèrie és
extraordinari si tenim en compte que en aquella època la major part de les
postals que s’havien editat a l’estat espanyol, corresponien a grans ciutats
ben comunicades. Josep Claverol va recórrer les comarques del Pirineu i les del
pla de Lleida per realitzar unes fotografies que un cop seleccionades transformà
en una sèrie de postals coherent i molt completa on per primera vegada es donà,
en imatges, una idea de conjunt de les nostres comarques. Cal tenir present que
l’any 1902 tot just feia 5 o 6 anys que s’havia obert la carretera que
permetia als carruatges i als automòbils arribar des dels Esplovins fins a la
Seu tot remuntant el curs del Segre. Just aquell any arribà el primer automòbil
a Organyà i encara s’hagué d’esperar 11 anys, fins el 1913, per que la
carretera arribés a Andorra la Vella.
Les postals d’aquesta sèrie són les primeres que es coneixen de la major part dels pobles que hi apareixen. Aquest fet ens permet considerar en Josep Claverol com un dels precursors de la fotografia a la nostra comarca i a totes les comarques de ponent.
El tiratge de la sèrie devia ser relativament important encara que diferent per cada postal. Això es dedueix de la relativa facilitat amb que es troben targetes postals d’aquesta edició en relació amb postals de altres sèries posteriors. Dins del conjunt, però, hi ha algunes postals que avui són força escasses i difícils de trobar.
El cert és que algunes de les postals s’exhauriren molt aviat. Sembla que a mesura que s’acabaven els estocs de postals, en Josep Claverol en feu una segona edició que en principi tenia els mateixos motius, es a dir les mateixes vistes que la primera. Aquest cop els fotogravats ocupaven tot l’espai de l’anvers de la postal; el revers, seguint les normes de la U.P.U., estava dividit en dues parts tal com avui les coneixem: la dreta per l’adreça i l’esquerra per la correspondència. Aquesta vegada totes les postals s’imprimiren en gris.
La realització de la segona edició va ser molt més anàrquica que la primera. Hi ha postals que porten l’anagrama de Hauser y Menet, com totes les de la primera edició, mentre altres no porten cap indicació de l’impressor. Com hem dit, en la major part de les postals els motius són els mateixos que en la primera sèrie. Malgrat això, n’hi ha algunes en que es va utilitzar una nova fotografia del mateix tema. També n’hi ha alguna en que es va canviar totalment el motiu.
De
moltes targetes postals no se’n va arribar a fer una segona tirada, aquest és
el cas de les de Tresponts avall. En la segona edició es va produir una
ampliació de la sèrie amb noves postals bona part d’elles dedicades a la
ciutat de Cervera i al Principat d’Andorra. La número 115 és una fotografia
de la rectoria d’Organyà. Una postal de Noves de Segre que porta el número
122, és la darrera que conec de tota la sèrie.
La postal circulada més antiga que he trobat de la segona edició és de l’any 1906 i correspon a la postal número 4, una vista dels Claustres de la Catedral. Sembla que totes les postals de la segona edició de la primera sèrie d’en Josep Claverol s’editaren entre 1905 i 1911.
 |
[ Web Author: Jordi Rocamora ] [Copyright: © 2.001 - Rocamora-Martí] |
| Index |